jueves, 29 de octubre de 2015

SEGONS  l'ACTIVITAT  VOLCANICA

VOLCANS  ACTIUS
Són aquells que entren en activitat eruptiva . La major part dels volcans entren en erupció només ocasionalment , romanent en repòs la major part del temps , encara que hi ha alguns que estan en erupció contínua.

martes, 20 de octubre de 2015

TIPUS  DE  VOLCA  SEGONS  LA ESTRUCTURA

megapostCON DE CENDRES O ESCÒRIES
Són cons relativament petits formats per l'acumulació de cendra i escòria .
TIPUS  DE  VOLCANS  SEGONS  LA ESTRUCTURA

formaciónDOMO DE LAVA
La seva estructura és petita comparada amb les anteriors i té pendents pronunciades. És producte de l'acumulació de laves molt viscoses i cendra incadescente .
TIPUS  DE  VOLCÀ  SEGONS  LA ESTRUCTURA
saber
ESTRATOVOLCÀ
Tenen forma cònica i un cràter central . L'edifici volcànic està format per capes successives de dipòsits de lava, escòria , sorra i cendres producte d'erupcions passades.
TIPUS  DE  VOLCANS  SEGONS  LA ESTRUCTURA

tiposCALDERÀ
Tenen forma cònica i un cràter central . L'edifici volcànic està format per capes successives de dipòsits de lava, escòria , sorra i cendres producte d'erupcions passades. Són el resultat de grans erupcions. La part central o tot l'edifici volcànic es va esfondrar, quedant un gran cràter anomenat caldera.
KRAKOTÀ
Todo lo que quieras saber sobre los Volcanes (Megapost)
Aquest tipus d'erupcions s'originen quan l'aigua entra en contacte amb la lava ascendent. Es poden formar sismes submarins i explosions tremendes . La més formidable coneguda va ser la del volcà Krakatoa el 1883 .
SUBMARINS
islas.
En els fons oceànics es produeixen erupcions volcàniques les laves en arribar a la superfície es poden transformar en illes volcàniques . Solen tenir una vida curta causa de l'equilibri isostàtic de les laves en refredar i per l'erosió marina . Les illes Cíclades de Grècia es van originar d'aquesta manera.
GEISERIÀ
Cenizas
El magma no ascendeix , el que emana és el vapor d' aigua i dels gasos a conseqüència del contacte entre les aigües subterrànies amb la roca calenta dins del volcà . Es poden arribar a produir explosions que formaran petits cràters . Un ejmplo són els volcans Tacaná i Acatenango de Guatemala.
ISLÀNDIC
megapost
En aquest tipus de volcans no existeix com en els anteriors un con amb cràter central. Volums enormes de lava són expulsats a través de fissures o esquerdes originades al llarg d'una dislocació de l'escorça terrestre. Les laves són fluïdes i poden recórrer grans extensions . Formen altiplans àmplies trucades traps , de més de 1,5 km de gruix . L'altiplà del Deccan a l'Índia és un exemple d'aquest tipus d'erupció volcànica.
PLINIÀ
formación
En aquest tipus de volcà les erupcions són molt violentes i aixequen columnes verticals de gasos i fragments de roca a desenes de quilòmetres d'altura. Solen acompanyar l'ensorrament de la part superior del volcà. El volcà Santa Maria de Guatemala va tenir una erupció d'aquest tipus a 1902 .
VESUBIÀ
Volcanes
És molt semblant al vulcanià ; la pressió dels gasos és més fort i produeix explosions molt violentes. Es formen núvols ardents que en refredar provoquen precipitacions de cendra . El Vesuvi amb aquest tipus de pluja de cendres va arribar a sepultar la ciutat de Pompeia .
PELEÀ
tipos
La seva lava és molt viscosa i es consolida amb gran rapidesa fins que tapa completament el cràter. Quan els gasos no troben sortida aixequen aquest tap que s'eleva en forma d'agulla . Explosions fortes normalment precedides de tremolors subterranis acompanyen l'erupció i la lava s'obre pas per esquerdes laterals. A causa de la seva alta viscositat la lava descendeix pels vessants en allaus . La Muntanya Pelada de l'illa Martinica és un exemple d'aquest tipus de volcans .

martes, 13 de octubre de 2015

VOLCANIÀ

saber
Es desprenen grans quantitats de gasos , cendra , sorra i fragments de roca que poden elevar-se a diversos quilòmetres d'altura i un magma viscós que se solidifica amb rapidesa en entrar en contacte amb l'aire. Els gasos despreniment 2 esquerden la superfície. Es formen laves cordades d'aspecte irregular. Aquest tipus de volcans rep el nom del Vulcano de les illes Lípari .
ESTROMBOLIÀ
Todo lo que quieras saber sobre los Volcanes (Megapost)

La lava és menys fluida que la del tipus hawaià , amb explosions constants i emissió de núvols de gasos abundants i violentes. Forma bombes i lavilli i crea escòria amb rapidesa. Vessa per les vores del cràter i descendeix pels seus barrancs i vessants encara que sense arribar a l'extensió dels volcans hawaians . Un exemple és el volcà Stromboli en el mar Mediterrani , de qui rep el nom.
islas.HAWAIÀ


 Rentes molt fluïdes i abundants que formen rius i llacs després de desbordar quan depassen el cràter o que surten per fissures dels costats del con volcànic . Els gasos s'alliberen de forma tranquil·la i sense explosions , encara que poden arribar a impulsar fonts de lava fins a una alçada de 500 m d'alçada . Volcans d'aquest tipus són el Mauna Loa i el Kilauea de les illes Hawaii .
COMPORTAMENT  DE  LA  LAVA

La viscositat de la lava és important perquè determina com es comporta la lava. Laves d'altaviscositat són la riolita, la dacita, andesita i traquita.
La lava molt viscosa tendeix a comportar-se com:
  • tendència a fluir lentamenti formar blocs sòlids que resisteixen el flux
  • tendència a atrapar gas volcànic, el qual forma vesicles (bombolles) dins la roca quan arriba a la superfície
  • correlacionades amb erupcions freàtiques explosives i associades amb tuff i els fluxs piroclàstics
La lava amb poca viscositat es comporta com:
  • tendeix a fluir lentament, formant canals i rius de roca fosa
  • tendeix a alliberar bombolles de gasos
  • les erupcions rarament són piroclàstiques
  • els olcans tendeixen a formar escuts amplis
Les laves també poden contenir molts altres components, de vegades inclouen cristalls sòlids de diversos minerals, fragments de roques exòtiques com xenòlits i fragments de lava prèviament solidificada

 
TIPUS DE LAVES

  • Lava cordida :Com el seu nom indica, té una superfície ondulada a llisa. Tenen unes rugositats que s'assemblen a cordes. A aquest tipus de laves també se les coneix amb el nom de laves pentoses.
  • Lava basaltosa: és un tipus de lava basàltica que té una superfície de blocs aspres i desiguals i presenta rugositats. Les colades de lava avancen lentament a una velocitat de 5 a 50 metres per hora. La seva superfície freda és fragmentada per l'eixida de gasos que produïxen nombrosos buits.
  • Lava encoixinada: és lava basàltica que se solidifica en un ambient subaquàtic i té una aparença que s'assembla a un apilament de coixins.
POMPEYA, VOLCÀ

Pompeia (en llatíPompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món». Les ruïnes de Pompeia reberen 2.571.725 visitants el 2007.



Ruïnes del Temple de Júpiter amb el Vesuvi al fons

jueves, 8 de octubre de 2015

LA  LAVA

La lava es magma que durante su ascenso a través de la corteza terrestre, alcanza la superficie. Cuando sale a la superficie, la lava suele tener temperaturas que oscilan entre 700 °C y 1.200 °C. A diferencia del magma que enfría lentamente a grandes profundidades, la lava experimenta:
  • Presiones atmosféricas que hacen que pierda los gases que contenía durante su ascenso.
  • Temperaturas ambientales responsables de un rápido enfriamiento. La distinción más evidente entre ambas es que la roca formada a partir de magma (rocas plutónicas) tiene cristales que suelen distinguirse a simple vista (textura fanerítica), mientras que una roca formada a partir de lava tiene cristales que no se distinguen a simple vista (textura afanítica o vítrea).
A pesar de su alta viscosidad, unas 100.000 veces la del agua, puede fluir recorriendo largas distancias antes de enfriarse y solidificarse. Al solidificarse, la lava forma rocas ígneas. El término lava fluida se refiere a la formación solidificada, mientras que la que aún tiene roca fundida se denomina lava fluida activa. La palabra lava proviene del italiano y deriva del latín labes que significa caída, declive, o penetrar. El término fue usado por primera vez por Francesco Serao para referirse a la expulsión de magma en la erupción del Vesubio que ocurrió entre el 14 de mayo y el 4 de junio de 1737.

PARC  NACIONAL  DELS  VOLCANS  A  HAWAII

El Parc Nacional dels Volcans de Hawaii (en anglès Hawaiʻi Volcanoes National Park) és un parc nacional creat el 1916 alsEstats Units situat a l'estat de Hawaii a l'Illa de Hawaii. Abasta dos volcans actius: Kīlauea, un dels volcans més actius del món, i Mauna Loa, el volcà més massiu del món.
El parc ofereix als científics un lloc per a estudiar el naixement de les illes hawaianes i investigar els processos del vulcanisme.Per als visitants, el parc ofereix espectaculars paisatges volcànics, així com una gran varietat de flora i fauna rares. En reconeixement als seus excepcionals valors naturals, el parc va ser designat unaReserva de la Biosfera de la UNESCO el 1980 i un Patrimoni de la Humanitat el 1987. L'any 2000 es va canviar el nom de "Volcans de Hawaii" (Hawaii Volanoes) a "Volcans de Hawaiʻi" (Hawaiʻi Volcanoes) per la Llei per a la Correcció Lingüística dels Parcs Nacionals Hawaians (Hawaiian National Park Language Correction Act) del 2000.













jueves, 24 de septiembre de 2015

VIDEO DE UN VOLCAN









ALGUNES FOTOS



 Resultat d'imatges de FOTOS DELS VOLCANS natutralsResultat d'imatges de FOTOS DELS VOLCANS natutrals





Resultat d'imatges de FOTOS DELS VOLCANS naturals eruptan
ALGUNS TIPUS DE VOLCANS

  • Hawaià. En aquest cas, les laves són molt fluides, sense que tinguin lloc despreniments gasosos explosius. Quan aquestes laves omplen el cràter sobreïxen i llisquen amb facilitat pendent avall, formant verdaders rius de lava que arriben a desplaçar-se a grans distàncies. Per aquesta raó, formen muntanyes de pendents suaus. Algunes partícules de lava, en ser arrossegades pel vent, formen fils cristal·lins que els nadius anomenen cabells de la deessa Pelé (deessa del foc). Són els volcans més habituals al món.
  • Estrombolià. Aquest tipus de volcà rep el nom de la localitat de Stromboli, una petita illa volcànica de la costa italiana. S'originen quan hi ha una alternança de materials en erupció, formant-se un con estratificat en capes de laves fluides i materials sòlids. La lava és fluida, desprenent gasos abundants i violents, amb la producció de bombes ilapil·li. A causa que els gasos es poden desprendre amb facilitat, no es produeixen polvoritzacions o cendres. Quan la lava vessa per les vores del cràter, descendeix pels seus pendents i barrancs, però no assoleix tanta extensió com en el cas de les erupcions de tipus hawaià.
  • Peleà. La lava del volcà peleà és extremadament viscosa i es consolida amb gran rapidesa, arribant a tapar per complet el cràter; l'enorme pressió dels gasos, sense sortida, provoca una enorme explosió que aixeca aquest tap que s'eleva formant una gran agulla. Això és el que va succeir en l'erupció del Mont Pelée, el 8 de maig de 1902, quan les parets del volcà van cedir amb una empenta tan enorme, que va obrir un conducte pel qual van sortir amb extraordinària força els gasos acumulats, i a una temperatura molt elevada. Els gasos barrejats amb cendres van formar el núvol ardent que va matar unes 28.000 persones.
  • Vulcanià. El volcà vulcanià desprèn una gran quantitat de gasos a partir d'un magma poc fluid, que es consolida amb rapidesa; per això les explosions són molt fortes i polvoritzen la lava, produint molta cendra, llançades a l'aire acompanyades d'altres materials fragmentaris. Quan la lava surt a l'exterior es consolida ràpidament, però els gasos que es desprenen trenquen i esquerden la seva superfície, que per això resulta aspra i molt irregular. Els cons d'aquests volcans són de pendent molt inclinat.
  • Vesuvià o plinià. Difereix del vulcanià en què la pressió dels gasos és molt forta i produeix explosions molt violentes. Forma núvols ardents que, en refredar-se, produeixen precipitacions de cendres, que poden arribar a sepultar ciutats, com va passar amb Pompeia i Herculà i el volcà Vesuvi. Es caracteritza per alternar erupcions de Tefres amb erupcions de colades de lava, donant lloc a una superposició en estrats que fa que aquest tipus de volcans abasti grans dimensions. Altres volcans de tipus vesubià són elTeide, el Popocatépetl i el Fujiyama.
 ELS VOLCANS 

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lavaroca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens succeeix generalment en episodis violents anomenats erupcions. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior, es forma una estructura cònica a la superfície que pot arribar a centenars de metres o quilòmetres d'alçària.
El conducte que comunica el reservori de magma (o cambra magmàtica) amb la superfície s'anomena xemeneia. La xemeneia culmina al cim de l'estructura volcànica, on es forma una depressió o cràter. Segons la naturalesa dels materials, el tipus d'erupció, la seva freqüència i l'orogènesi, els volcans adopten diverses formes però, en general, formen una muntanya cònica rematada per un cràter o caldera.[1] Els volcans no són exclusius del planeta Terra, ja que se n'han trobat restes a altres planetes com, per exemple, a Mart.
La paraula volcà prové de l'illa Vulcano, al sud-est de la costa d'Itàlia. A causa de la freqüència de les activitats eruptives en aquesta illa, elsromans la consideraven la forja de Vulcà, el déu del foc i el creador d'armes.[2]
Segons el significat donat a la paraula actiu, el nombre de volcans considerats actius pot variar. Hi ha prop de 1.500 volcans terrestres que han entrat en erupció en els darrers 10.000 anys. Cada any, en uns seixanta es produeixen erupcions. A més hi ha els volcans submarins, que són molt més nombrosos.[3]
El vulcanisme és el conjunt de fenòmens relacionats amb els volcans i la presència de magma. La vulcanologia és la ciència que estudia aquest tipus de fenomen i treballa en la prevenció dels riscos associats a l'activitat volcànica