CALDERÀ
Tenen forma cònica i un cràter central . L'edifici volcànic està format per capes successives de dipòsits de lava, escòria , sorra i cendres producte d'erupcions passades. Són el resultat de grans erupcions. La part central o tot l'edifici volcànic es va esfondrar, quedant un gran cràter anomenat caldera.
En els fons oceànics es produeixen erupcions volcàniques les laves en arribar a la superfície es poden transformar en illes volcàniques . Solen tenir una vida curta causa de l'equilibri isostàtic de les laves en refredar i per l'erosió marina . Les illes Cíclades de Grècia es van originar d'aquesta manera.
El magma no ascendeix , el que emana és el vapor d' aigua i dels gasos a conseqüència del contacte entre les aigües subterrànies amb la roca calenta dins del volcà . Es poden arribar a produir explosions que formaran petits cràters . Un ejmplo són els volcans Tacaná i Acatenango de Guatemala.
En aquest tipus de volcans no existeix com en els anteriors un con amb cràter central. Volums enormes de lava són expulsats a través de fissures o esquerdes originades al llarg d'una dislocació de l'escorça terrestre. Les laves són fluïdes i poden recórrer grans extensions . Formen altiplans àmplies trucades traps , de més de 1,5 km de gruix . L'altiplà del Deccan a l'Índia és un exemple d'aquest tipus d'erupció volcànica.
La seva lava és molt viscosa i es consolida amb gran rapidesa fins que tapa completament el cràter. Quan els gasos no troben sortida aixequen aquest tap que s'eleva en forma d'agulla . Explosions fortes normalment precedides de tremolors subterranis acompanyen l'erupció i la lava s'obre pas per esquerdes laterals. A causa de la seva alta viscositat la lava descendeix pels vessants en allaus . La Muntanya Pelada de l'illa Martinica és un exemple d'aquest tipus de volcans .
Es desprenen grans quantitats de gasos , cendra , sorra i fragments de roca que poden elevar-se a diversos quilòmetres d'altura i un magma viscós que se solidifica amb rapidesa en entrar en contacte amb l'aire. Els gasos despreniment 2 esquerden la superfície. Es formen laves cordades d'aspecte irregular. Aquest tipus de volcans rep el nom del Vulcano de les illes Lípari .
La lava és menys fluida que la del tipus hawaià , amb explosions constants i emissió de núvols de gasos abundants i violentes. Forma bombes i lavilli i crea escòria amb rapidesa. Vessa per les vores del cràter i descendeix pels seus barrancs i vessants encara que sense arribar a l'extensió dels volcans hawaians . Un exemple és el volcà Stromboli en el mar Mediterrani , de qui rep el nom.
HAWAIÀ Rentes molt fluïdes i abundants que formen rius i llacs després de desbordar quan depassen el cràter o que surten per fissures dels costats del con volcànic . Els gasos s'alliberen de forma tranquil·la i sense explosions , encara que poden arribar a impulsar fonts de lava fins a una alçada de 500 m d'alçada . Volcans d'aquest tipus són el Mauna Loa i el Kilauea de les illes Hawaii .
El parc ofereix als científics un lloc per a estudiar el naixement de les illes hawaianes i investigar els processos del vulcanisme.Per als visitants, el parc ofereix espectaculars paisatges volcànics, així com una gran varietat de flora i fauna rares. En reconeixement als seus excepcionals valors naturals, el parc va ser designat unaReserva de la Biosfera de la UNESCO el 1980 i un Patrimoni de la Humanitat el 1987. L'any 2000 es va canviar el nom de "Volcans de Hawaii" (Hawaii Volanoes) a "Volcans de Hawaiʻi" (Hawaiʻi Volcanoes) per la Llei per a la Correcció Lingüística dels Parcs Nacionals Hawaians (Hawaiian National Park Language Correction Act) del 2000.